Ningú sap si a Fornells, a l illa de Menorca, hi ha cap Font dels Quatre Dimonis, ni si existeix una pensió que es digui sa Gandina. Tot plegat, no importa massa perquè, a tots els pobles, sempre hi ha una font, una pensió de dones i quatre dimonis. Així comença aquest llibre que és el recull de dues histories a on es barregen l humor i la tragèdia en una època en que Espanya decidia el seu destí després de quaranta anys de dictadura. L humor, el posen els polítics que vivien els seus últims dies del Règim..., la tragèdia, la viu només l Alba: una nena de dotze anys que hauria d escriure en el seu diari que el seu destí ja estava escrit. . . .La història arrenca l any 1975, de quan amb la mort del General Franco començava una nova vida per a tothom: eren els primers dies de la Transició i del Canvi. Per a l Alba, però, que aleshores tenia dotze anys, res hauria de canviar i després de patir una infantesa turmentada, haurà de viure les desgràcies d un matrimoni que s esdevindrà en el pitjor naufragi de la seva vida, arrossegada per un marit que s ofega a glopades d alcohol. La història es repetirà en una paràbola del temps de la que no se n podrà escapar fàcilment, ni tan sols vint-i-cinc anys després quan, el 31 de desembre de 1999, arriba un altre canvi: un canvi de segle i de mil·lenni..., una nova vida. L Alba, però, que aleshores ja té 37 anys, sap que només li queda per escriure la darrera pàgina del seu diari. La resta, ja fa temps que ho té escrit..., és com tornar al principi, al punt a on comença i acaba la trajectòria de la seva història tràgica que l encercola en una maleïda paràbola que no té fi.