Neue Gedichte és una obra central dins la producció rilkeana. Els dos volums de què consta l obra van ser publicats el 1907 i el 1909 i contenen cent setanta-cinc poemes, alguns força extensos i d altres dividits en diverses parts. Feia anys que Rilke havia anat creant els poemes dels dos llibres, mentre publicava altres obres (Stundenbuch, Das Buch der Bilder i altres textos en prosa, entre ells els Els quaderns de Malte Laurids Brigge). Els dos volums de Neue Gedichte se situen doncs entre l etapa inicial i la posterior de l obra del poeta de Praga (Elegies de Duino i Sonets a Orfeu). Ens trobem davant un bloc poemàtic extens i que, segons Margarit, constitueix el corpus més important i més renovador dins el conjunt de l obra del poeta, que ja porta uns anys lliurat als que ell anomena «Dinggedichte» (Poemes objecte). La varietat temàtica dels Neue Gedichte és molt gran i hi trobem la presència del món de l antiguitat clàssica, els temes bíblics, així com els poemes sorgits de l observació de realitats immediates, transcendides per la potència lírica i la complexitat formal que fan únics i incomparables aquests poemes. Atesa l extensió i la significació de Neue Gedichte, semblava plausible fer-ne una antologia. I aquest n és el resultat.