La Trudy manté una relació adúltera amb en Claude, germà del seu marit John. Aquest, poeta i editor de poesia, és un somiador depressiu amb tendència a l’obesitat. En Claude és més pragmàtic i treballa en negocis immobiliaris. Els amants conceben un pla: enverinar en John. El motiu: una mansió d’estil georgià valorada en uns vuit milions de lliures que, si en John mor, heretarà la Trudy. Però resulta que hi ha un testimoni d’aquesta maquinació criminal: el fetus que la Trudy du a les entranyes. I en un triple salt mortal que sembla impossible de sostenir però que li surt rodó, Ian McEwan converteix el fetus en el narrador de la novel·la. Un narrador que, a banda d’observar des de primera fila els preparatius de l’assasinat del seu pare, filosofa sobre el món i la vida, llança preguntes incòmodes i s’ho qüestiona tot, mentre que les copes de vi –i d’alguna beguda amb més graduació– que va bevent la seva mare el fan marejar una mica. Closca de nou, amb traducció de Jordi Martín Lloret, és una barreja genial de comèdia negra, trama detectivesca i astuta reescriptura intrauterina d’un clàssic. Ian McEwan ha escrit un audaç experiment literari que és un autèntic tour de force només a l’abast d’un autor superdotat. Una novel·la rodona a ritme de thriller i trufada amb el millor humor britànic.