MIQUEL PARETS, CRONISTA BARCELONÍ DE LA GUERRA DELS SEGADORS Hi ha pocs textos, no sols del segle XVII, comparables a l’extensa Crònica de l’artesà barceloní Miquel Parets. L’obra s’ha conservat manuscrita en dos toms que a l’edició completa ocuparan quatre volums; aquest n'és el segon. La Crònica de Parets aporta una perspectiva poc habitual: la del poble que es veu afectat per les grans decisions històriques, en les quals, però, té ben poca capacitat de decisió. Parets actua com a testimoni de fets que ha viscut, o dels quals ha tingut notícia. Des de la solemne entrada de Felip IV a Barcelona, el dijous 26 de març de 1626, fins a l’any 1660, en què va copiar, sencer, el Tractat dels Pirineus. La visió que Parets ofereix dels esdeveniments és principalment de primera mà, per bé que també aprofita, adapta i quan cal tradueix, nombrosos fulls volants amb tota mena d’informacions. A les pàgines de la Crònica trobem una àmplia panoràmica de la societat barcelonina del seu temps, amb informacions de tota mena, alhora que s’hi narren les circumstàncies històriques, sovint tràgiques, que van afectar el conjunt del país. Des del punt de vista dels grans esdeveniments, són sobretot dos els temes que trobarem reflectits a la Crònica. D’una banda, la Guerra dels Segadors, de la qual ens forneix una visió en bona part inèdita, des de l’interior de la ciutat de Barcelona. De l’altra, la de la terrible pesta de 1651, de nefastes conseqüències per a la ciutat i per a la mateixa família Parets, ja que es va endur la seva muller i diversos dels seus fills, tal com narra el nostre cronista en un dels passatges més colpidors del text. El segon volum, que ara presentem, s’inicia en plena Guerra dels Segadors, el gener de 1641, quan es va proclamar comte de Barcelona el rei francès, Lluís XIII, amb l’objectiu d’obtenir el seu suport contra la monarquia hispànica, de la qual el Principat s’havia independitzat; i arriba fins a l’octubre de 1645, amb la victòria francocatalana sobre Balaguer. Paral·lelament als episodis bèl·lics, Parets descriu amb gran vivacitat, de vegades fora de l’ordre cronològic de la crònica, esdeveniments rellevants per a la vida dels barcelonins en aquells anys: festes, focs d’artifici, actes religiosos, execucions, carestia de blat i, especialment, la ja esmentada pesta que va assolar la ciutat el 1651. El text de la Crònica, doncs, va més enllà de l’àmbit polític i militar i apropa el lector a la vida de la Barcelona de mitjan segle XVII. El volum I d’aquest mateix títol es va editar el 2011, inclòs, amb el número 5, a la llavors vigent Biblioteca Baró de Maldà que posteriorment ha integrat tots els títols anteriors i futurs a Els Nostres Clàssics, Autors Moderns seguint-ne la numeració i el color de la coberta, variant-ne, només, els logotips.