El grotesc és una categoria estètica que no es defineix amb claredat fins al segle XIX, però la presència festiva i transgressora de la qual es pot rastrejar en la història de l'art des de molts segles enrere. La història de la paraula grotesc comença en el Renaixement italià, amb el descobriment de l'antiga pintura decorativa romana, que jugava amb éssers híbrids i suggeria espais ingràvids. Una pintura "atrevida i ridícula" que serà recreada moltes vegades a partir del segle XVI. Aquest joc, lliure, amb la figura humana és comparable a la distorsió del llenguatge verbal en la literatura de Rabelais, a l'esquematització còmica dels personatges en el teatre de la commedia dell'arte, i també a la poderosa tradició popular que recorre tota l'Edat Mitjana: el carnaval, amb la seua reivindicació festiva de un món a l'inrevés, i el somni utòpic de la llibertat, la igualtat i la abundància. Aquest llibre indaga en diverses tradicions còmiques i hi descobreix les mateixes necessitats de joc i d'esperança: el descrèdit de la seriositat del món oficial, la reivindicació de les passions corporals, la superació de la por a través del riure... A més, subratlla l'herència del grotesc en l'obra juvenil de Dalí, i destaca la seua vitalitat i vigència transgressores a la dècada dels noranta, amb artistes contemporanis com ara Franz West, Paul Mc Carthy i Louise Bourgeois.