L'expulsió dels moriscos valencians el 1609 va causar una gran impressió en els contemporanis, que, des del punt de vista de la societat cristiana dominant, no tardarien a redactar escrits apologètics, com els textos cronístics que es recullen en aquesta obra. El primer, de Maximilià Cerdà de Tallada, havia restat inèdit fins ara, i a banda del seu valor historiogràfic, té l'interès d'estar escrit en la llengua del país en un moment ja de forta castellanització cultural. Els altres textos -d'Antonio del Corral, Juan Méndez de Vasconcelos, Vicent Pérez de Culla, Juan Ripoll i Cosimo Gaci, aquest darrer en italià- aporten una vasta informació tant sobre els fets concrets de l'expulsió com sobre la visió que d'aquest desterrament en tenien els sectors afins a la Monarquia hispànica. Es tracta, doncs, de cròniques "menors" que complementen les grans obres més conegudes i obren noves perspectives d'anàlisi.