Guardonat amb el Premi d'Assaig «Càtedra Blasco», el punt de partida d'aquest llibre és una reflexió sobre la relació entre l'escriptura (el relat, l'assaig autobiogràfic) i el seu entorn físic. Des d'aquesta consciència de l'espai, que implica consideracions també sobre el paisatge i el desplaçament -viatge, migració, exili, la mirada del flàneur-, es mostra com la possibilitat d'escriure un relat autobiogràfic és transformada per la intensificació de la relació amb un entorn concret, amb els llocs. Des d'aquest prisma altament revelador i original, s'analitzen aspectes de l'obra d'autors com Patrick Modiano, Josep Pla, Marcel Proust, Xavier de Maistre, Goethe, Walter Benjamin, Joseph Brodsky o W.G. Sebald. Un viatge a la cruïlla entre paisatge i literatura, entre autobiografia i història, a les fonts d'on raja la memòria moral dels espais.