"No a tota paraula li és donat el privilegi d esdevenir-se un estri de la llum: àmbit de presència, clariana on s apressa, brunzent, l obscur fonament inaprehensible. Però el poeta, testimoni del misteri, mer contemplador del món, arqueòleg de l essència, científic de la consideració, infinit estudiant primigeni, iniciador de la compassió..., val a dir, l aprenent del silenci, ha après, en el seu incontinent i abnegat acte d amor envers tot que aquest tot tan sols adquireix contorn dins l úter de l ombra, que el silenci és el port en què la paraula pernocta, crepuscle rere crepuscle, a l aguait d una alba efímera de sentit: Voluntàriament invoco la no-llum, tan sols armat amb la nuesa, a la recerca de la soledat còsmica. Després de tal magnetisme, entro dins l ombra, en el fons, com un home que té por. Per la màgia i el miracle d aquesta paraula esdevinguda estri de la llum, dintre el cor de la tenebra raja, com un fang lent, la tendresa aquàtica de la matèria, beveu-ne tots... si en sou dignes. PERE PERELLÓ I NOMDEDÉU "