El present treball s enmarca en la tesi doctoral que estic duent a terme al departament d Història de la Universitat de Lleida que intenta definir i ajudar a compendre millor les característiques que presentaven les diverses opcions polítiques i ideològiques carlins, integristes, bisbes que conformaven el catolicisme català durant el darrer terç del XIX i la primera dècada del XX. Fruit primerenc d aquesta recerca fou la publicació de l obra Catalanisme i renovació a la premsa carlina a Lleida: El Almogávar Leridano, El Loredan i l Almogàver (Pagès editors, 2002), que ens va servir per a comprovar l abast real dels mitjans de comunicació escrits en la renovació que dugué a terme el carlisme català al llindar del segle XIX amb el XX. Entre les conclusions a que arribarem hi destaca el paper que la premsa jugà a l hora d analitzar el passat, jutjar-lo i advertit el que podia sucseir. Cada diari escull aquelles notícies que considera més oportunes i sobre les quals convé o no formar opinió, si és necesari redreçar la situació o aprofundir en la seva crisi. Així, exclou, inclou i jerarquitza la informació segons uns marcs determinats, atorgant un pes i una valoració a cada notícia. El present treball només pretén esdevenir una aproximació a aquells aspectes de la fenomenologia eclesiàstica que es produeix a Lleida immediatament després de l acord Concordatori de 1851 i de les relacions bilaterals entre la jerarquia eclesiàstica diocesana amb la Paeria i els diversos governs moderats i progressistes que ostentaren el poder d Espanya fins el 1862. Per tant els objectius generals pivoten al voltant de l anàlisi dels trets que caracteritzaren l església lleidatana entre els anys 1850 i 1861, especialment en el que fa referència als mecanismes que la clerecia lleidatana utilitzà per a la mobilització dels fidels i les relacions que mantingué amb els diversos equips de govern a nivell local i estatal. I és que les institucions eclesiàstiques d aleshores encara continuaven tenint una considerable capacitat d influència social. Aquesta cronologia correspon al temps en què el bis- be Pedro Cirilo Uriz estigué al capdavant de la diòcesi ponentina. La investigació d aquest periode és quelcom important per les circumstàncies que el govern, la societat i la jerarquia eclesiàstica estaven patint.