Les divertides aventis d’en Llufes Picaflor, la novel·la guanyadora del nou premi Roc Boronat. Un retorn nostàlgic i sorneguer a la infantesa de les sargantanes a la butxaca i a la joventut dels muricecs al calaix. Menjamocs o carabruts, Polvo Guenyo, Sardina Bufona, Oli Cigroner i la resta de la colla acompanyen en Llufes per tot Sant Feliu. Fugen a canutades dels escuramoniatos o del desafiant Lara Bonic i sovint s’estripen de riure fins a tenir singlot. Són tardes de diumenge al Casino, xicres de xocolata de can Fargas i hoquei agrícola amb canyes, en uns anys de diades franquistes que s’escolen a poc a poc entre els dits amb el clarejar dels nous temps. Els Frares de la Verga del Mamut, el vell Somiatruites i l’ase Azaña, les primeres noies franceses o Verne i Salgari també desfilen per una enjogassada novel·la de creixement que no és només el fresc d’una època que s’acaba i un nou món que arriba, és també la presentació en societat d’una veu prodigiosa: la d’un narrador de condicions excepcionals i llengua personalíssima que traspua vivacitat amb jocs de paraules i silencis de cadències hipnotitzants. «Naturalment, Víctor no s’adona del que es perd. En canvi, nosaltres, uns setciències insuportables, testimoniem avantatges. Senzillament, és una veritat que mai no és rodona. D’acord, mirem endavant, sempre construint. Ara bé, quan construïm, que poc mirem què destruïm.»