Considerat un prohom del catalanisme conservador, emblema de la cultura “ofi cial catalana”,
la mort de Guimera l’estiu del 1924 es va convertir en una explosiva mostra de dol popular amb milers de ciutadans que inundaven la Rambla. Però sota aquesta aparença, el pare del teatre català ocultava moltes màscares: Salvador Dalí el va qualifi car de “gran pederasta”, Josep Pla d’”ombrívol patriota”, Xavier Fàbregas de “respectable fòtil dissecat”. En aquest assaig Xavier Albertí i Albert Arribas, experts i reconeguts dramaturgs, s’endinsen en el tabú de la sexualitat oculta de Guimerà –la seva homosexualitat– i aporten noves claus per rellegir la seva obra i la seva fi gura.
