Setembre del 1940, Walter Benjamin forma part d’un petit grup que ha de passar d’amagat
la frontera francoespanyola. Fugen de la Gestapo. Des que els nazis van arribar a França, la
situació es va tornar insostenible a París, i ell va fugir a Marsella, on va aconseguir el visat,
que, des d’Espanya, li ha de permetre arribar a Lisboa i d’allà als EUA.
Mentre Walter Benjamin camina amb la càrrega d’una maleta a través de camins de muntanya,
conversa amb els seus companys de travessia i recorda certs moments cabdals de la
seva vida que han marcat la seva obra de pensador, crític i traductor: la infantesa, les seves
amants, els seus amics –Ernst Bolch, Hanna Arendt, Adorno, entre d'altres–, l'estada a Eivissa
el 1932, els camps de treball nazis.
