Escriure sense amagar res sobre les coses més properes al nostre dolor o a la nostra felicitat.
Els protagonistes dels divuit relats són persones vulnerables que fan front a l'adversitat del dia a dia. Malgrat tot, tenen la màgia de fer-ho amb un estat d'ànim optimista que, de ben segur, actua com una última llum.
Àngel Fabregat Morera explora uns personatges amb una dimensió ètica que es manifesta rebel·lant-se contra les injustícies i les vergonyes pròpies de la condició humana.
El pas del temps ens afebleix i, mentrestant, hi ha fets que ens fereixen de manera inexorable, deixant cicatrius que ja no s'esborren. Realment estem fets d'històries que, sens dubte, ens colpeixen.
