El protagonista i narrador d’aquesta història s’estampa contra el descapotable d’una irritant executiva un dilluns a les vuit del matí. Ell es va distreure una mica, però ella no tenia per què frenar en sec ni, per descomptat, escopir tots els insults del diccionari.
La feblesa del bolxevic seria una novel·la absolutament còmica si no fos pel caràcter inquietant que adquireix a mesura que es compliquen les argúcies del protagonista. Un ritme àgil permet a Lorenzo Silva relatar una història a cavall entre la comèdia, la intriga i el melodrama. Però potser el que assoleix millor és el retrat de la Rosana, un noia diferent que va més enllà de la generació X, Y o Z i que fa “flaquejar”, i perdre l’equilibri, al lector més indiferent.
