Hem d agrair a Victòria Molins que, setmana rere setmana, vagi actualitzant amb el seus articles a Catalunya Cristiana aquesta memorable pàgina de l Evangeli. En els seus escrits hi trobareu històries protagonitzades per persones que són, als ulls de molts «perdedors». Pidolaires, sense sostre, drogoaddictes, prostitutes, presidiaris, malalts terminals i molts més. Són homes i dones, que viuen als nostres carrers, però no els veiem. Llàtzers contemporanis, que estan a les nostres portes, però nosaltres, com l Epuló de la paràbola, ni ens adonem de la seva existència. La nostra autora en les seves cròniques, els atorga carnet d identitat, els dóna nom, i com Jesús, ens fa adonar de tot el que hi ha en les seves vides de tendresa, de solidaritat i de despreniment. Ens equivocaríem i molt si llegíssim aquests articles com si fossin un recull d aquelles cròniques dels diaris de «successos» que tant d èxit tingueren cap als anys seixanta. Són fragments de vides, de vides molt riques. La mirada que aporta Victòria Molins és una lectura creient de la realitat (expressió, si ho voleu, un xic ampul.losa, però també molt encertada). Lectura contemplativa, lectura que als creients ens ha de portar a la pregària, i a tothom, a la solidaritat. Lectura per a una conversió de cor. Llegint aquests retalls de vida, ens adonem que són els pobres els que ens evangelitzen. Ells, millor que altres, són la icona del Senyor.