Un cop més veurem que el segle XIX és un segle de transició entre nosaltres, en què es combinen formes d innovació i tradició, encara que els xocs entre integrisme i anticlericalisme polaritzin en determinats moments la societat. Potser també les formes de compromís i d eclecticisme que veiem en tants camps sigui una resposta als moments de polarització que es podien emmirallar en les revolucions europees. Això en un segle en què les etapes políticament moderades i conservadores foren força més duradores que les progressistes i demòcrates. Aquest marc que tenia la seva projecció social i cultural condicionava, evidentment, l abast dels continguts i dels interessos de la premsa local. No voldria deixar de destacar que aquesta obra i les aportacions sobre els reflexos de la cultura francesa a la premsa de Lleida, és un testimoni més de la línia de recerca que està duent a terme la professora Marta Giné i el seu equip, en el marc de l àmbit de la Filologia Francesa de la Universitat de Lleida, i que representa una nova contribució al coneixement de les relacions entre l àmbit hispànic i català i la cultura del nostre estat veí. La rebuda de corrents intel·lectuals i polítics francesos fou un signe, ja des del segle XVIII en particular, per mesurar els nivells de modernització de la nostra societat. És clar que la recepció fou tant de la producció dels corrents liberals i progressistes com també dels adversaris de la Revolució Francesa. En definitiva, doncs, investigar aquesta acollida i la seva traducció és una manera més de conèixer-nos.