La veu i la memòria del narrador unifiquen les històries de Recorda sempre això, l’últim premi Marian
Vayreda. Hi veiem una caserna de guàrdia civil al Raval barceloní, el pati on les famílies dels membres
del cos passen l’estona, l’eventual aparició d’un circ humil per distreure la canalla, la feina a les vores
descosides de l’extraradi urbà... Són escenaris d’una educació sentimental que posa el focus en el
coratge quotidià, en les dificultats de la vida diària, en les sobtades explosions de violència i en la
necessitat d’assumir el passat per poder governar la pròpia vida.
