Em dic Oriol Ribera, però els amics de l institut em diuen el Penjat. Tot un detall, si tenim en compte que són capaços de segrestar-me, implicar-me en una xarxa de narcotràfic, extorsionar-me amb fotografies comprometedores o jugar al futbol amb el meu cap com a pilota. Però la cosa empitjora quan la meua única amiga de veritat, Alba Romer, apareix morta en un monestir en ruïnes sense que ningú sàpiga per què... Fins una setmana i un dia després, quan tot es descobreix gràcies a l ajuda d un periodista i un forense. I també perquè, de vegades, veig coses que ningú més veu. Veig, per exemple, el meu avi Anselm, i no tindria res d estrany si no l hagueren afusellat mig segle abans que jo nasquera. Per això em diuen com em diuen en aquest poble, on hi ha noms més propis que els noms propis, secrets que es guarden durant segles i coses que no són el que semblen ni tan sols quan deixen de semblar el que no són. Benvinguts a la meua vida. Benvinguts a Alimara.